Què passa amb les nacres de Blanes?

Què són les nacres?

La nacra (Pinna nobilis) és el mol·lusc bivalve més gran del Mediterrani i dels més grans del món. Tot i que pot arribar a fer més d'un metre de llargada, al viure semienterrada, fa que les seves dimensions no siguin tan evidents. Viu entre els 2 i 50m de profunditat associat a les praderies de Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa, Zostera marina i Zostera noltii. Es tracta d'un organisme filtrador, així que contribueix a la transparència de les aigües. Els seus depredadors són les estrelles de mar i els cargols carnívors. Curiosament quan és viva ja proporciona un hàbitat per a esponges i cucs que colonitzen la seva closca externa i, a l'interior, és freqüent trobar-hi petits crancs i gambes.

Des de l'antiguitat ha estat apreciat el seu bissus, són les fibres que secreta per a ancorar-se al fons marí. Amb aquestes fibres se'n feia l'anomenada "seda marina": un filament molt preat per la seva flexibilitat, resistència i color daurat.
Més informació >>   Última artesana >>

Situació actual de l'espècie

NIVELL DE PROTECCIÓ: protecció estricta segons la Directiva Europea Hàbitat (92/43/EEC) que en prohibeix la seva pesca.
AMENACES:
-Pesca il·legal: se'n comercialitzen les closques per les seves dimensions
-Mort per l'impacte de les àncores de les embarcacions
-Paràsit del gènere Haplosporidium: un cop s'ha instal·lat al seu aparell digestiu li acaba provocant la mort. Els primers casos es van documentar al 2016 i en aquests moments ja ha arribat a la categoria de mortalitat massiva, afectant a tota la costa mediterrània de la Península Ibèrica, Balears i a algunes poblacions de França i Itàlia

Punta Santa Anna (Blanes)

El Projecte

Davant d'aquesta situació des de S'Agulla ens hem preguntat quin és l'estat de la població de nacres coneguda de Punta Santa Anna (Blanes).

S'han realitzat una sèrie de mostrejos entre juliol 2018 - juny 2019.

Primera prospecció >>
Gener 2019 >>
Maig 2019 >>
Juny 2019 >>

Resultats

  1. No s'han trobat especimens vius de nacra  (Pinna nobilis)
  2. S'han trobat restes de juvenils morts d'una espècie semblant més petita, la Pinna rudis.
  3. La pradera de Posidonia oceanica està en franca regressió, sobretot a la zona propera a l'espigó. Això és particularment greu perquè es tracta de la planta marina que proporciona un hàbitat per a moltes espècies íctiques i evita el moviment de la sorra durant els temporals. Més informació >>
En aquesta pradera de Posidonia oceanica S'Agulla hi tenia un punt de control abans de la construcció del nou dic del port de Blanes. Això és el què en queda...Veieu les quatre piquetes que estan clavades al fons?
 
Mort de les boies per senyalitzar els usos de la platja. No podria ser una mica més cap a la sorra?

Conclusions
Si bé a punta Santa Anna no hem trobat nacres vives, ens està arribant informació que en aigües de Tarragona se n'han trobat de vives. Esperem que arribin a extendre's per la resta de la costa mediterrània
D'altra banda, és veritablement preocupant el fort retrocés de l'extensió de la praderia de Posidonia oceanica i encara més trist veure com actuacions de gestió de la costa, com la col·locació de boies, no les té en compte a l'hora de col·locar-les. A aquest ritme a punta Santa Anna no hi quedarà més que un desert si no es prenen mesures.

Amb el suport de: