No només canvi climàtic

Afectacions de les poblacions de Paramuricea clavata

El projecte No només canvi climàtic es desenvolupa als Jardins Submergits de la Selva situat a la capçalera del canyó submarí de Blanes a profunditats que oscil·len entre els 30-70m.

L'objectiu és la detecció i anàlisi de les afectacions que pateixen les poblacions de gorgònia vermella (Paramuricea clavata) de la zona.

Els mostrejos es realitzen mitjançant escafandre autònom. És possible realitzar aquest tipus de mostreig ja que s'emmarca en l'activitat de busseig científic que supera el límit esportiu dels 40m.

Període de mostreig: març-agost 2021

Crònica dels punts de mostreig:

Mostreig 1: punt 132 (-37m)>> Mostreig 6: punt 33 (-53m)>>
Mostreig 2: punt 119 (-51m)>> Mostreig 7: punt 236 (-52m)>>
Mostreig 3: punt 118 (-52m)>> Mostreig 8: punt 63 (-53m)>>
Mostreig 4: punt 57 (-51m)>> Mostreig 9: punt 22 (-55m)>>
Mostreig 5: punt 8 (-52m)>> Mostreig 10: punt 4 (-55m)>>

Mapa bionòmic elaborat per S'Agulla. La zona d’estudi té una extensió de 16 km2

Resultats

Les afectacions principals observades sobre les poblacions de gorgònia vermella (Paramuricea clavata) són:

  1. Tovalloletes d'un sol ús: queden enganxades a les branques dificultant que es puguin alimentar
  2. Fils de pescar: el fregament deteriora les branques fins que moren o bé poden trencar les branques si el pescadors intenta recuperar-los
  3. Abatiment de colònies senceres: probablement degudes a la tècnica pesquera del curricà de fons
  4. Cobriment per xarxes abandonades: encara que no arribin a abatre les gorgònies, sí que les cobreixen. Les xarxes amb el temps són colonitzades per altres organismes que acaben tapant els forats de la malla. D'aquesta manera deixa d'arribar aliment a la gorgònia que acabarà morint lentament

Conclusions

Les fonts de les principals afectacions són totes producte de l'activitat humana directa i no només del canvi climàtic. Pel què fa a les arts de pesca és evident que les xarxes i palangrons provenen de la pesca professional, mentre que els fils de pescar més prims són de la pesca esportiva. L'origen de les tovalloletes d'un sol ús ja és menys evident: si fossin anecdòtiques podríem pensar en la deixadesa d'algunes persones que les llencen directament a mar, però al tenir emissaris propers a la zona d'estudi i haver-ne tantes, fa pensar en descàrregues descontrolades que es donen durant episodis de pluges torrencials. Això sense mencionar els altres "objectes perduts" trobats com ara llaunes, nanses, ampolles, envasos de medicaments... entre d'altres.

Cal afegir que la majoria d'objectes mencionats són plàstics que perduraran segles al fons del mar. La conseqüència principal és la pèrdua d'un hàbitat on, la majoria d'espècies d'interès recreatiu i algunes de comercials, hi desenvolupen el seu cicle vital. Mentre no s'implantin polítiques contundents de preservació de l'entorn i gestió dels plàstics, s'haurà de continuar depenent exclusivament de les bones conductes i campanyes de conscienciació ambiental.

Més informació a la Memòria del Projecte>> i fotografies a l'annex>>



Amb el suport de: