Els primers resultats de l’estudi de l’estructura genètica de les gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) que es troben a la capçalera dels canyons submarins d’Arenys, Blanes i Palamós, junt amb el de poblacions menys profundes de Begur i Llafranc, indiquen que es tracta de poblacions molt aïllades, tant entre els canons, com les diferents poblacions d’un mateix canó, com respecte a les poblacions somes més properes.

Aquesta baixa capacitat de dispersió, junt amb la seva llarga longevitat implica una elevada fragilitat, entesa com a un potencial baix per recolonitzar-se en cas de mortalitats elevades. Aquest fet té grans connotacions en polítiques de conservació, ja que funcionen com a reservoris d’organismes de vida llarga i de biodiversitat.

Aquests resultats han estat presentats al XVIII Simposio Ibérico de Estudios de Biología Marina, 2-5 setembre 2014, Gijón. Més informació>>

Aquestes dades han estat treballades com a projecte de Màster per la biòloga Elena Cerro Gálvez, de la Universitat de Barcelona. Més informació>>

Projecte realitzat amb el suport de: