Del coral·ligen, en quedarà res?

Què és el coral·ligen?

La veritat és que entre els científics no hi ha consens! Us n'expliquem l'origen i així n'entendreu el per què. Marion al 1883 va crear aquesta paraula per referir-se a l'hàbitat existent entre les praderies de Posidonia oceanica i la biocenosi de fang costaner circalitoral a la zona de Marsella. Es tracta d'una zona de gran interès pesquer i sovint a les xarxes s'hi trobaven trossets de corall vermell (Corallium rubrum). Així que erròniament es va assumir que es tractava d'una zona productora d'aquest corall.

Exemple de coral·ligen: alga calcària rosada (Lithophyllum stictaeforme), diverses espècies d'esponges, ascídies, cnidaris i briozous, al centre un cap-roig (Scorpaena scrofa) i nedant sobre la roca un banc de forcadelles (Anthias anthias). Profunditat: 51m. Localització: Els Jardins Submergits de la Selva

Des de S'Agulla ens acollim a la definició d'alguns autors que ho consideren com un mosaic de comunitats que creixen en condicions de poca llum (esciòfiles) tant sobre substrat rocós com sobre fons arenosos. Estan formats per algues calcàries incrustants junt amb altres organismes vegetals i animals, sense que necessàriament hi hagi d'haver corall vermell. Aquest entorn està en continua construcció i erosió: mentre uns creixen els altres se'ls mengen.

La profunditat on en podem trobar variarà sobretot en funció de com siguin de clares les aigües: a les illes Medes es considera entre 20-55m (Gili i Ros, 1984) a l'illa de balear de Cabrera es considera entre els 50-100m (Ballesteros et al. 1993). Segons les nostres observacions, a la zona que hem batejat com a Jardins Submergits de la Selva estaríem parlant de la franja d'entre els 25 - 70m de profunditat.

El Projecte

El projecte Del coral·ligen, en quedarà res? es desenvolupa a la zona menys profunda dels Jardins Submergits de la Selva a profunditats que oscil·len entre els 30-42m.

L'objectiu és la detecció i anàlisi de les afectacions que pateixen el conjunt d'organismes que formen el coral·ligen de l'àrea d'estudi.

Els mostrejos es realitzen mitjançant escafandre autònom. Al tractar-se de busseig científic es permet superar el límit esportiu dels 40m.

Amb el suport de: