Projectes actuals

Els Jardins Submergits de la Selva

Estudi de l'entorn marí a la capçalera del canyó submarí de Blanes a la franja dels 30-70m de profunditat.
Objectius:
a) Cartografia bionòmica de l'àrea d'estudi que és de 16 km2. Més informació >>
b) Estudi biomètric de les poblacions profundes (situades a més de 50m de profunditat) de la gorgònia vermella Paramuricea clavata. Espècie de gran interès degut a la seva funció estructural de l'entorn, vindrien a ser les alzines d'un alzinar.
Més informació>>

No només canvi climàtic(afectacions de les poblacions de Paramuricea clavata)

Durant els mostrejos als Jardins Submergits de la Selva (Costa Brava Sud) s'han detectat diverses afectacions sobre les poblacions de gorgònia vermella (Paramuricea clavata)
Objectiu: Detecció i anàlisi dels diferents tipus d'afectacions que estan patint aquests organismes fruit de l'activitat humana

Més informació>>

Amb el suport de:

Projectes finalitzats

On són les gorgònies blanques de punta Santa Anna?

Durant els mostrejos del projecte Què passa amb les nacres de Blanes?>> es va observar una gran mortalitat de gorgònies blanques (Eunicella singularis)

Objectius:
a) Avaluar l'estat en què es troba la població present a la punta Santa Anna (Blanes)
b) Divulgació i posada en valor del patrimoni natural de la costa blanenca
Més informació >>

Amb el suport de:

DePlaMar: Detecció de Plàstics al Mar

Els Jardins Submergits de la Selva (Costa Brava Sud) és una àrea de 16km2 situada a la capçalera del canyó submarí de Blanes on, des de l'any 2011, n'estem fent la cartografia bionòmica.
Profunditat de treball: 30-70m.
Objectiu: Detecció i anàlisi de plàstics (fragments superiors a 10cm) que es troben a la superfície del mar mitjançant l'ús de drons. Aquests plàstics són la font principal dels microplàstics trobats al fons marí en el projecte anterior >>

Més informació>>

Amb el suport de:

A la recerca de microplàstics als Jardins Submergits de la Selva!

Els Jardins Submergits de la Selva (Costa Brava Sud) és una àrea de 16km2 situada a la capçalera del canyó submarí de Blanes on, des de l'any 2011, n'estem fent la cartografia bionòmica.
Profunditat de treball: 30-70m.
Objectiu: Detecció i anàlisi de microplàstics (fragments inferiors a 5mm). Es tindran en compte el tipus, grandària, color i densitat a fi d'avaluar-ne el seu impacte a la zona. Més informació>>

Amb el suport de:

Què passa amb les nacres de Blanes?

Durant l'estiu 2017 es va detectar una gran mortalitat dels bivalves més grans del Mediterrani, les nacres (Pinna nobilis)

Objectius:
a) Avaluar l'estat en què es troba la població present a la punta Santa Anna (Blanes)
b) Divulgació i posada en valor del patrimoni natural de la costa blanenca
Més informació >>

Amb el suport de:

Caçant xarxes fantasma

Localització d'arts de pesca abandonats a la Costa Brava sud.
Objectius:
a) Localització d'arts de pesca abandonats
b) Sensibilització dels pescadors professionals i esportius sobre els greus problemes ambientals que se'n deriven Setembre 2018 xerrada i exposició >>

Amb el suport de:

Fora xarxes fantasma!

Objectius:
a) Acció demostrativa d'extracció d'art de pesca abandonat>>
b) Divulgació de la necessitat de preservar l'àrea marina d'Els Jardins Submergits de la Selva. Primera acció>>     Setembre 2018 xerrada i exposició >>

Amb el suport de:

Mapejat d'arts de pesca abandonats a la Costa Brava sud

Objetius:
a) Anàlisi de l'arxiu fotogràfic de S’Agulla corresponent a la zona d'estudi dels "Jardins Submergits de la Selva". Àrea de 16 km2, situada entre les poblacions de Blanes i Tossa de Mar a 30-70m de profunditat
b) Geolocalització dels resultats mitjançant un Sistema d'Informació Geogràfica (GIS)

Més informació >>
Setembre 2018 xerrada i exposició>>

Amb el suport de:

GorGene

Estudi de l'estructura genètica de les poblacions de gorgònies vermelles que es troben a les capçaleres dels canyons submarins de la costa catalana (canyons d'Arenys, Blanes i Palamós) i, la seva relació, amb les poblacions poc profundes més properes de Llafranc i Begur.
Objectiu:
Entendre com són genèticament ens permet saber el grau de parentiu de les diferents poblacions i per tant la seva capacitat de dispersió i potencial de regeneració en cas de mortalitats massives. Aquest factor és important a tenir en compte a l'hora de determinar polítiques de gestió del territori.
Més informació >>